Església de Sant Miquèu (Vielha)

L’Església de Sant Miquèu a Vielha (Vall d'Aran) és una església construïda en diferents fases entre els segles XII i XIII. Està dedicada a sant Miquel. La seva construcció original és de transició del romànic al gòtic. Antigament estava edificada junt a l'antic castell medieval, del qual ja no en queda cap resta. És per aquest motiu que la torre del campanar té un aspecte fortificat. Té una única nau, amb capelles laterals, que respon a diverses etapes constructives. Els tres trams més propers a la façana oest són del segle XII. Estan coberts amb volta de canó reforçada per arcs torals. El tram previ al presbiteri correspon al segle XV i el creuer i la capçalera van ser construïts l'any 1730. És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

La peça la més emblemàtica que guarda actualment  l'església de Sant Miquèu es el...

Crist de Mijaran

Es tracta d'una talla de fusta fragmentada policromada de 65 x 40 cm d'estil romànic del segle XIII. Per càlculs duts a terme amb el bust que en queda, es creu que la figura sencera devia haver mesurat al voltant de dos metres d'altura. Marcel Durliat l'any 1978 ja va informar de la seva gran qualitat: «...aquest bell Crist mutilat, el seu expressiu rostre és una de les obres mestres de l'escultura en fusta de la regió dels Pirineus»
Es troba en culte i situat a la segona capella de la dreta de l'església de Sant Miquèu, protegit per una exposició en una vitrina tancada amb condicions idònies de temperatura i il·luminació. Es conserva el fragment de l'escultura que representa el cap amb un tros de tors fins al nivell de la quarta costella. Es troba decantat a un costat, té el rostre amb els ulls tancats i expressió de pau; els fins brins de cabells li cauen sobre les espatlles en tres flocs trenats en línia zigzaguejant, té bigoti i uns marcats rínxols a la barba. El tors està sense braços i la mà de Josep d'Arimatea el sosté per l'aixella. Els pòmuls alts i el front curt ressalten la forma ametllada dels ulls tancats. El nas és llarg i ben perfilat, i l’escultor ha cisellat arrugues, cosa que dona un aire naturalista a la peça. Al bust ressalten l’estèrnum, les costelles i els pectorals ben definits i, sobretot, els tendons del coll, que marquen el moviment de la figura cap a la dreta.
La pèrdua dels braços es considera gairebé natural, ja que estaven subjectes per mitjà d'elements que en permetien el moviment i la seva conservació podia ser bastant fràgil. El que sembla un fet inusual és la desaparició de la resta del cos, ja que presenta un tall net i fins i tot hi ha un buidatge sota l'estèrnum, que no ha estat possible esbrinar a què va ser degut.

El retaule gòtic de l'altar major data del segle XV. Representa escenes de la vida de la Verge Maria i de Sant Miquel. El quadre central i els tres de l'angle superior esquerre són de Sant Miquel. Les figures que l'acompanyen al centre són els apòstols Sant Pere i Sant Pau.

La torre campanar és un obra del segle XIV. De base 6 x 7 metres, té la planta quadrada i està muntada sobre la portalada amb un arc de punt rodó que forma en la part interior, amb els paraments de la torre, un espai a mode de porxo o atri. El campanar, de base quadrada que esdevé octogonal és coronat per una barbacana que sosté una aguda coberta piramidal de pissarra El cos del campanar és vuitavat, proveït de sageteres, i en la part superior s'obren dos rengles de finestrals sobrepujats per volada cornisa sustentada en repises, i acabat amb un agut capitell de llicorella. L'alçada total és de 40 metres, i la de l'agulla de 13'5 metres.