dimarts, 10 de setembre de 2019

Unha (Vall d'Aran)

Unha és una entitat de població del municipi de Naut Aran, al terçó de Pujòlo de la comarca de la Vall d'Aran. Està constituït en entitat municipal descentralitzada. Està a 1.280 metres d'altitud, al peu del Pui d'Unha, a la vora de Salardú, capital del terme municipal.
En destaca l'església romànica de Santa Eulàlia d'Unha, del segle XII, situada a l'extrem més alt del nucli. Es tracta d'un monument històric-artístic, amb pintures murals i un peculiar campanar del 1775. També hi trobem el Çò de Brastet, una antiga casa senyorial del 1580, amb trets renaixentistes.
Celebra la festa major el 16 de setembre per Sant Sebastià i el dia de la patrona d'Unha, Santa Eulàlia de Mèrida, el 10 de desembre. Viquipèdia




















diumenge, 8 de setembre de 2019

Església de Sant Joan d’Isil (Pallars Sobirà)

Sant Joan d'Isil és l'església parroquial romànica del poble d'Isil, en el terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà.
Està situada mig quilòmetre al sud d'Isil, ran de les aigües de la Noguera Pallaresa, per la qual cosa és una de les construccions romàniques més notables i característiques de la Vall d'Àneu. S'esmenta per primer cop l'any 1095. Alguns autors l'havien considerada, erròniament seu d'un monestir templer i d'altres, d'un de benedictí. Sí que, en canvi, està documentada la seva funció parroquial, dins del deganat de la Vall d'Àneu.
Amb planta basilical de tres naus, la central més ampla i alta, amb volta de canó, coronades per un absis i dues absidioles decorats, a l'exterior, amb un fris de dobles arcuacions cegues amb lesenes. L'absis central presenta tres finestres de doble esqueixada, mentre que les absidioles només en tenen un al centre. Sobre el mur de llevant, on descansen els absis, es va obrir un ull de bou, centrat damunt de l'absis principal.
Tots els murs exteriors són senzills, menys el de migdia, on hi ha la portalada, que s'ha datat de finals del segle XII, de notable factura. Corona la paret un fris d'arcuacions cegues, entre les quals, interrompent-les, hi ha encastats dos relleus molt primitius, potser amb funció funerària, amb mènsules a cada costat. Les quatre cantonades sota la teulada estan rematades amb uns torrellons sostinguts per mènsules. La portalada consta de tres arquivoltes de mig punt en gradació que descansen sobre columnes llises amb capitells esculpits amb rostres humans i animals.
Entre el portal i l'absis s'obren dues finestres, d'estil gòtic, geminades i d'arc apuntat, i amb manell i traceria de trifolis, del segle XIV. A la façana de ponent hi ha un petit campanar de cadireta.













dijous, 5 de setembre de 2019

Uelhs deth Joeu i l'Artiga de Lin

La vall de l'Artiga de Lin és una dels paratges més bells als quals es pot accedir fàcilment a la Val d'Aran. Entrant a la vall s'observa una rica vegatación i una infinitat de barrancs que aboquen generosament les seves aigües al riu Joeu. La "Hònt deth Gresilhon" convida a parar-se i a refrescar-se. Aquest recorregut enllaça l'excepcional surgencia d'aigua dels "Uelhs deth Joeu" i l'Artiga de Lin; una extensió de prats que continuen servint de pastura per al bestiar, delimitats per boscos de faig i avet que, pel colorit assoleixen el seu major esplendor a la tardor i coronats per altius pics: la Serra des Neres, el mític Malh donis Pois o Forcanada; reducte d'isards, el Malh dera Artiga; melic de la vall i la Tuca Blanca de Pomèro, que tanca aquest circ d'impressionant bellesa. La diversitat de plantes, flors i fruits, que varien en funció de l'època, fan més exquisit el passeig.
Els Ulls del Diable o de Júpiter, o el que és el mateix en aranès, els Uelhs deth Joèu,  és una cascada espectacular i un fenomen excepcional, ja que són les aigües de la glacera de l’Aneto que desapareixen en el Forat d’Aigualluts, a la vall de Benasc, i reapareixen a prop de l’Artiga de Lin, a la Val d’Aran, després de recórrer més de 4 quilòmetres subterranis. El 1931, el científic-pireneísta Norbert Casteret, després abocar 60kg de fluoresceïna (colorant inofensiu) al Forat d'Aigualluts va poder demostrar la procedència de l'aigua que sugía en els Uelhs deth Joeu.

La primavera


















La tardor