Vilanova de Banat

Poble del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), situat damunt un altiplà, a 1.240 m d’altitud, que domina la vall del Segre just a l’indret que aquest riu deixa el pas engorjat pel Baridà.

L’església parroquial és dedicada a santa Cecília i la festa major se celebra a l’agost. La població fou fundada devers el 1255, quan Galceran de Pinós traslladà l’antic castell de Banat, que era al lloc de Banat Sobirà (documentat el 860: “in villa que dicitur Banatte Subteriore”, hi ha el Mas de Banat i l’església romànica de Sant Romà de Banat, amb absis semicircular), al puig de Calbell.

El baró de Pinós atorgà una carta de franqueses als pobladors d’aquesta vila nova, que aleshores era anomenada Calbell de Banat, però que ja el 1290 és documentada com a Vilanova de Banat. Ambdós llocs, Banat i Vilanova de Banat, eren inclosos dins el terme més ampli del castell de Sant Jaume de Cadí, també possessió dels Pinós i a vegades anomenat roca de Sant Jaume. Va pertànyer al municipi de Cerc fins el 1970.

Sant Magí de la Brufaganya (Pontils - Conca de Barberà)

Sant Magí de la Brufaganya és el santuari més popular i conegut de la comarca la Conca de Barberà. Està dedicat al sant anacoreta que, segons la tradició, va ser martiritzat el segle III i enterrat en aquest lloc. L'església està documentada des del segle XIII i se sap que va ser ampliada a iniciativa dels Cervelló durant el segle XVI. Posteriorment, en van tenir el patronatge els barons de la Llacuna, que n'encarregaren la custòdia del lloc als dominics.

L'edifici actual va ser iniciat el 1732 i es va inaugurar tres anys després. Té planta de creu llatina, la coberta amb volta de canó amb llunetes i cúpula sobre el creuer, capelles laterals a banda i banda i dos campanars de torre que flanquegen la façana. Aquesta s'obre amb una rosassa i un portal senzill on hi ha la data de 1882. Al costat del temple hi ha la casa dels frares i l'antic hostal i hostatgeria.