dimecres, 1 de maig de 2019

Estany de Banyoles

L'Estany de Banyoles és el llac natural més gran de Catalunya (tenint en compte que l'Estany d'Ivars d'Urgell, reconstruït i reomplert als anys 2003-2009 –amb la qual cosa el qualificatiu de "natural" és discutible–, el supera, amb 126 ha). També és l'origen i principal signe d'identitat de la ciutat de Banyoles. Mesura aproximadament 2.150 m de llargada, la seva amplada màxima del lòbul nord és de 775 m i la del lòbul sud 725 m. La superfície és de 111,7 ha i la profunditat màxima és de 62 m. L'estany i la seva conca lacustre són considerats com el conjunt càrstic més extens de la península Ibèrica i un sistema ambiental de notable valor.
L'estany de Banyoles està situat al costat de la falla de l'Empordà, que separa un bloc de material impermeable, ara elevat a l'est de l'actual emplaçament de l'estany, d'un bloc format per materials calcaris, permeable, que forma el terreny propi on s'ubica el llac. El trencament provocat per la falla hauria elevat una secció del terra, deixant al descobert, i formant una barrera al mateix nivell que la part no elevada, el material impermeable. L'origen del llac es deu a les filtracions del riu Fluvià, més al nord, a través d'un conjunt d'estrats carstificats, sedimentats just a sobre de la capa impermeable. Al llarg del temps la carstificació (dissolució) del material calcari, ha creat una xarxa de drenatge que fa circular les aigües d'infiltració cap al sud, fins que troben la falla, entrant en contacte amb el material impermeable, que actua de barrera. No podent continuar la circulació horitzontal, aquesta prossegueix el camí verticalment, obrint-se un camí a través dels estrats permeables (calcari, guixos) fins a aflorar a la superfície formant un llac en forma de "8", resultat de la unió de dos embuts (o dolines d'enfonsament).
El primer Estany de Banyoles tenia una extensió molt superior a l'actual, inundant tota la seva zona de ponent entre sis i vuit metres per sobre del nivell actual.
Les aigües de l'Estany provenen de l'Alta Garrotxa (des de Sadernes a Oix) on es filtren a través d'una suposada xarxa subterrània de canals, coneguda com a aqüífer confinat. L'aigua surt a l'exterior a tres nivells diferents i subterranis, formant la coneguda Conca Lacustre.
L'Estany de Banyoles, però, també rep aigua superficial, a través de les rieres naturals d'entrada, tot i que només suposen el 10% de les aportacions totals d'aigua a l'Estany. Extret de Viquipèdia.















Empuriabrava

Empuriabrava és una urbanització que constitueix una entitat de població del municipi de Castelló d'Empúries, a la comarca de l'Alt Empordà, amb 7.650 habitants censats (2008).
La urbanització és una marina residencial construïda vora la platja dels Graells i al voltant d'una extensa xarxa de canals artificials a imatge de les existents a la costa de França (Port-Grimaud) i de Florida (Estats Units), un model inspirat en Venècia, i que repeteix el que des de 1960 s'havia desenvolupat a la veïna Santa Margarida (Roses). Actualment se la considera la marina residencial més gran del món.














diumenge, 14 d’abril de 2019

El Querforadat

Poble del municipi de Cava (Alt Urgell), situat a 1380 m alt., al peu de la serra de Cadí, a llevant del tossal del Quer o tossal de Cal Pubill, damunt la riba esquerra del riu del Quer.
És edificat a redós del seu roquer, des d’on gaudeix d’un magnífic panorama sobre les parets de la serra del Cadí. És un bon centre d’excursions vers el sector més septentrional de les canals Baridana, de l’Ordiguer i del Cristall. L’església parroquial del Querforadat és dedicada a sant Genís, i en depèn l’església del veïnat de Barguja. Al marge dret del riu del Quer hi ha petites cavitats d’interès espeleològic. La festa major se celebra el diumenge després del 15 d’agost.
L’antic castell del Quer és situat al roquer del poble, que és vinculat històricament al Baridà i a la Cerdanya.

















diumenge, 3 de març de 2019

Arsèguel (Alt Urgell), Lleida

Arsèguel és un municipi situat al nord-est de la comarca de l’Alt Urgell. Es troba just a la part baixa de la serra del Cadí. La major part de la població està ubicada al nucli del poble d'Arsèguel, tot i que hi ha un grup d’habitants situat al nucli d’El Pont d’Arsèguel, a més d’alguns masos dels voltants de la zona. Pel seu nucli hi transcorre el riu que porta el mateix nom del poble, Arsèguel.
D’aquest poble en podem destacar diferents aspectes, tots ells molt interessants i que ens ajudaran a comprendre la vida en aquesta zona de Catalunya.
Arsèguel té un paper important pel que fa el món musical. Des dels anys 70 es pot considerar Arsèguel com la capital de l’acordió, ja que cada estiu, al mes de juliol, s’hi celebra la Trobada amb els Acordionistes del Pirineus, que és, a la vegada, el festival de música popular més antic dels Països Catalans.
En un altre aspecte, en destaquem la importància de la zona per l’arquitectura. D’entrada, en destaquem els orígens medievals del nucli d’Arsèguel, amb cases de teulada àrab, balcons de fusta i edificacions i carrers de pedra; després, l’església romànica de Santa Coloma i, per acabar, les restes del castell de Cladell o Castellot, del segle XII-XIII, que trobem en els carrers i en algunes cases del poble.
Un altre aspecte a tenir en compte al parlar d’Arsèguel és la fàbrica de llanes, en aquest cas, situada al nucli d’El Pont d’Arsèguel. En ella hi podem trobar com, encara avui en dia, es treballa la llana tenint com a font d’energia l’aigua i la maquinària antiga, fins i tot una filadora amb disseny del segle XVIII. D’aquí en surten elements d’abric característics i típics de la zona, com són els peücs, tapaboques i mantes de pastor.
Els voltants del municipi també són propicis i idonis per a fer-hi passejades o excursions boletaires, tot gaudint de la natura.
femturisme.cat