Església de Sant Esteve d’Olius

 L’església de Sant Esteve d’Olius és un exemplar del romànic llombard consagrat l’any 1079 a petició del comte d’Urgell i dels habitants del lloc. L’altar de dalt es dedicà a sant Esteve i el de la cripta al sant Sepulcre. Consta d’una sola nau coberta amb volta de canó. El campanar, de planta quadrada, té quatre finestres en arc de mig punt. Sota seu s’obre una motllura amb espitlleres.

Sota l’altar cal destacar la cripta que forma un espai rectangular amb sis columnes (totes diferents) que s’obren en forma de palmera; aguanten arcs de mig punt i voltes d’aresta, i donen a l’estança una bellesa extraordinària. Aquesta cripta ha donat fama a Olius i és molt valorada dins l’art romànic mundial. L’accés és per una escala central, tot i que a banda i banda d’aquesta escala encara es conserven els accessos primitius amb cinc graons.

A poca distància de l’església, hi ha el cementiri modernista d'Olius, que crida l’atenció perquè fuig de l’esquema acostumat dels altres cementiris. S’hi combinen les roques caigudes de la muntanya, símbol del decaïment i de la mort, amb les fulles d’alzines sempre verdes, símbol de vida. Mort i vida en un cementiri cristià. És obra de l’arquitecte Bernardí Martorell, que va rebre la influència modernista de Gaudí.  Es va inaugurar l’any 1915. És un model de fantasia i novetat dins l’art funerari modernista, ja que a Catalunya es poden trobar panteons modernistes, però com a cementiri és únic.

A l’entorn de l’església es poden visitar unes sitges ibèriques d’uns 300 anys abans de Crist, amb la novetat que no eren uns forats sols per guardar gra, sinó que per la seva gran quantitat (unes cent cinquanta) es creu que eren un gran comerç de gra.