dimarts, 2 de març del 2021

Parc de Torreblanca

El Parc de Torreblanca està situat en els termes municipals de Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Sant Joan Despí i té una extensió de 12 hectàrees. L'Àrea Metropolitana de Barcelona, en coordinació amb els ajuntaments, s'encarrega de la gestió i manteniment integral del parc.

La història de Torreblanca ens apropa a les transformacions experimentades per una de les finques agrícoles més notables d'aquest sector del Baix Llobregat. La finca té els orígens a l'edat mitjana, però no és fins al 1564 que apareix per primera vegada el nom de Torre Blanca, a causa de la presència d'una torre de defensa que es trobava on ara hi ha el laberint. Els propietaris, els marquesos de Monistrol d'Anoia, a final del segle XIX, van fer-hi una gran transformació i van construir un palau i uns grans jardins. És per aquest motiu que al cor del parc podem admirar el magnífic jardí romàntic, el qual ens introdueix en un món ple d'encant i misteri. Durant la Guerra Civil la finca va quedar molt malmesa, la qual cosa va provocar que el palau fos enderrocat l'any 1958.

Finalment, l'any 1982 la finca passa a ser de titularitat pública, es converteix en seu del Consell Comarcal del Baix Llobregat i es crea el parc metropolità que podem gaudir en l'actualitat.

Al cor del parc hi ha un magnífic jardí històric del segle XIX. El seu disseny fantasiós parteix d'imitar les formes i els elements propis de la natura, com ara grutes, illes, coves, llacs i salts d'aigua, envoltats d'una vegetació exuberant i diversa. Els seus rosers recorden que Torreblanca va ser un dels centres productors de roses més important del país.

Així, a tocar dels jardins romàntics, podem trobar-hi el parc modern, el qual segueix la traça dels antics camps de conreu de roses de la finca, amb una estructura de grans plataformes

i on s’hi incorporen diversos espais de trobada amb grans places i arbredes i s’hi instal·len jocs infantils, mobiliari urbà i fonts.

Entre les espècies vegetals presents al parc, destaquem per l’extensió que ocupen el plataner i el pi, però en trobem moltes més com: roures, palmeres, til·lers, acàcies, moreres, xiprers, el margalló, l’alzina, etc.












Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada