Camprodon

Camprodon és un municipi de la comarca del Ripollès. Se situa a la Vall de Camprodon, al cor dels Pirineus orientals. Té com a municipis veïns: Molló, al nord; Sant Pau de Segúries, Sant Joan de les Abadesses i la Vall de Bianya, al sud; Llanars i Ogassa, a l'oest, i Montagut i Oix, al sud-est. L'entitat de població principal és la vila de Camprodon, que es troba travessada pel riu Ter i pel seu afluent, el Ritort.

Pont Nou

El Pont Nou de Camprodon es troba sobre el Ter, just després de la seva confluència amb el Ritort, que separa la Vila de Dalt (o nucli centrat pel monestir) de la Vila de Baix. El pont fou construït amb tota probabilitat entre el 1196 i el 1226, i refet en part el segle XIV, per tal de donar pas al camí de ferradura que conduïa a la Cerdanya.
Es un pont d'un sol arc, de pedra, de doble pendent (dit d'esquena d'ase), que està unit a una torre de defensa, on hi ha l'antic portal de Cerdanya. Vora la torre hi ha una volta d'arc rebaixat que dóna pas al carrer de Sant Roc.

Sant Pere de Camprodon

L'església, erigida a mitjan segle XII, és un edifici de línies austeres amb influències de l'art cistercenc. Té planta de creu llatina, amb cinc absis quadrats, el més gran dels quals té la mateixa amplada de la nau, i els dos de cada costat oberts als braços del transsepte. La volta que cobreix la nau és apuntada, reforçada per arcs torals. Sobre el creuer s'aixeca una cúpula revestida exteriorment d'una llanterna octogonal, que fa de base al campanar de torre, de dos pisos.
Establert vers el 950 pel Guifré II de Besalú, actualment només en resta l'església romànica consagrada el 1169 i edificada sobre una anterior consagrada el 904.

Santa Maria de Camprodon

Església parroquial, originalment depenent del monestir de Sant Pere. La plaça era el cementiri parroquial i els jardins i part del pati de les escoles, el del monestir. Gòtic. Substitueix l'original del segle XI de tipus romànic. Opus spicatum al campanar, segurament per imitació d'una paret o element original anterior, probablement romànic.
Cal destacar la capella dels Dolors (1710-1722) i altres elements escultòrics. Formant cos amb l'actual església hi ha una torre, que adquireix tot el caràcter d'obra de fortificació: el carruatge, l'escassetat d'obertures i els merlets, així com l'emplaçament, semblen denotar una pretèrita funció defensiva. De fet, la torre, de planta rectangular, en constituir avui un element més de l'església, no resta individuada.
Els monjos de Sant Pere de Camprodon van fer construir una capella dedicada a Sant Maria, amb l'objectiu de fer-la servir de temple parroquial sota la dependència del monestir. Aquesta capella, començada potser el 1013, fou restaurada el 1096 i ha estat engrandida i modificada posteriorment en diverses ocasions. La parròquia es va fer independent del monestir el 1759. Guarda l'Arqueta de Sant Patllari i altres peces d'orfebreria, procedents de Sant Pere.