Muntanya de sal de Sallent

La muntanya de sal del Cogulló és una muntanya artificial de residus procedents de les mines de potassa de Sallent. Per cada tona de potassa obtinguda, es generen dues tones de sal que l'empresa no comercialitza i que durant gairebé 90 anys ha anat abocant i acumulat en l'exterior, com es feia històricament, donant lloc a diversos dipòsits, o runams, entre ells el del Cogulló convertit en una muntanya de més de 500 metres d'altura que ocupa una superfície de 50 hectàrees i acumula uns 48 milions de tones de sal, sent la muntanya més alta de tota la comarca.

Els residus acumulats són principalment clorur sòdic, la qual cosa genera un impacte molt considerable sobre el medi ambient. Durant anys, el riu ha rebut de forma diluïda aquestes sals degut, sobretot, a les pluges i a la humitat, la qual cosa malgrat algunes millores ha fet créixer els índexs de salubritat de l'aigua.

Actualment s'està debatent el tancament d'aquestes explotacions i la restauració de la muntanya i el seu entorn. La companyia minera Iberpotash, filial del grup israelià ICL i actual propietària, va presentar un pla de restauració que preveu l'eliminació total d'aquest runam de la comarca del Bages (Barcelona) abans de 50 anys. La companyia minera assegura que es tracta d'un «pla realista» que passa pel tancament de la mina de Sallent i per la construcció de dues plantes de producció de sal d'alta qualitat (sal vacuum) a Súria.

En la mateixa explotació es troba una colònia d'habitatges per als treballadors. Les primeres cases daten de 1932, però s'han construït unes altres en diferents represes, després de la guerra civil de 1936-39. L'església, moderna, està dedicada a la patrona dels miners, santa Bàrbara.