Toloriu

Toloriu, a on les bruixes hi fan el niu, és un nucli de població del municipi del Pont de Bar, a l'Alt Urgell. Es troba a 1.240 metres d'altitud a la baga del riu Segre en un replà del vessant esquerre del riu. Actualment el poble té 29 habitants. Al poble s'hi pot trobar l'església de Sant Jaume. L'antic castell de Toloriu no es conserva, que amb el de Bar i Aristot vigilaven l'entrada a la Cerdanya.

En aquesta antiga església que actualment només s'utilitza per a actes culturals del poble, va contreure matrimoni Juan de Grau, baró de Toloriu, amb la princesa asteca Xipaguazin Moctezuma.

Juan de Grau es va embarcar cap al Nou Món amb Hernán Cortés i que, un cop efectuada la conquesta, buscant la seva mitja taronja entre la reialesa local, es va casar amb la princesa Xipaguazin Moctezuma filla de l'emperador asteca Moctezuma, aquest va tenir dinou fills de diverses dones , i Xipaguazin era una de les seves hereves; Xipaguazin va ser rebatejada pel baró com Maria.

La princesa es va embarcar amb don Juan de Grau a Toloriu, acompanyada per un dels seus germans i un seguici d'assistents que va omplir la Casa Vima, llavors propietat de la família del baró. Anys més tard, i un abans d'abandonar aquest món, la princesa va tenir un fill que va ser batejat el 17 maig 1536; el nen era un mestís canònic, encarnava la síntesi de les races i també la dels títols, privilegi que ho va fer posseïdor d'aquest potent i inconcebible nom: Juan Pedro d'Grau i Moctezuma, baró de Toloriu i emperador legítim de Mèxic. Justament aquí, a la paraula "legítim", comença aquest embolic que aviat farà cinc-cents anys. La filla de Moctezuma va morir el 10 de gener de 1537 i va ser enterrada a la parròquia del poble; mesos abans, probablement ofuscada de tanta melangia, havia pres la precaució d'enterrar els seus béns en algun lloc al voltant de la Casa Vima.

 En 1934, un grup d'aventurers alemanys va comprar, per 3.000 pessetes de llavors, totes les terres que hi havia al voltant d'una gran masia. La propietat començava als afores de Toloriu i arribava més enllà del camí a Querforadat, dues poblacions que estan al peu de la serra del Cadí, a la Cerdanya catalana, molt a prop de la frontera francesa. Aquesta masia, que fins avui es diu Casa Vima, ha estat durant segles objecte d'un considerable nombre d'especulacions i la il·lusió d'una variada fauna de caçadors de tresors, com aquest grup d'aventurers alemanys que va arribar fins aquí, armat amb pales i pics, i l'objectiu inajornable de desenterrar el tresor de Moctezuma.

La història del tresor de l'emperador asteca enterrat en un poble perdut en el nord d'Espanya sembla un conte; durant cinc-cents anys, les enraonies han donat tombs, de boca en boca, per tota la regió, i qui s'acosti avui a Toloriu, aquest misteriós poble de 14 habitants que està enfilat en una muntanya, es trobarà amb una placa, posada al portal de l'església, on diu que la princesa Xipaguazin Moctezuma, filla de l'emperador mexicà i esposa de Juan de Grau, baró de Toloriu, va morir en l'any 1537. per si això fos poc, la placa està escrita en francès, signada pels cavallers de l'ordre de la corona asteca de França i per un tal Chevalier L. Vidal Pradal de Mir, que és, segons sembla, un dels heterònims de SMI príncep Guillem III d'Grau-Moctezuma, descendent del baró de Toloriu, que en els anys seixanta del segle vint va fer el seu agost a Barcelona venent títols nobiliaris i condecoracions de la corona asteca a la gent que desitjava, i podia pagar-se, un lloc a la reialesa. Guillem III de Grau-Moctezuma atorgava, a canvi d'una suma considerable de diners, diplomes, condecoracions, marquesats i ducats de la "Sobirana i Imperial Ordre de la Corona Asteca". El 1960, va atorgar al jurista José Castán Tobeñas la condecoració de "Cavaller del gran collaret de la sobirana i imperial ordre que ell representava. Castán era llavors president del Tribunal Suprem i, segons explica Antonio Serrano González en el seu llibre "Un dia a la vida de José Castán Tobeñas"(Universitat de València, 2001), el connotat jurista va rebre la condecoració al seu despatx de mans del príncep Guillem III. Serrano González conclou aquest episodi, que apareix a la pàgina 59, fent notar que aquesta condecoració ha estat extirpada del llistat oficial de condecoracions que Castán Tobeñas va rebre al llarg de la seva vida. el mateix ha passat amb la resta dels condecorats: ducs i marquesos que van ser investits pel esmunyedís príncep han anat esborrant del seu historial qualsevol contacte amb la reialesa asteca, amb l'excepció del jurista i reboster Ramon March, que el 1974, en un acte que s'acostava perillosament a la gresca, va rebre, encara que en realitat la deuria comprar, la condecoració de "Pastisser d'honor de la corona asteca". A partir d'aquest any, la història de SMI el príncep Grau-Moctezuma comença a dissoldre en una cadena de fraus cada vegada més vulgars i foscos, que no tenien ja ni el glamour ni la pàtina de les seves nyaps sobiranes i imperials. El seu últim rastre apareix en els arxius de l'orde del Temple, aquesta institució que, pel que sembla, mai li va treure l'ull de sobre. En el capítol corresponent a Anglaterra i Gal·les hi ha una línia que diu el següent: "Grau-Moctezuma, para evitar su arresto en España, huyó a Andorra. Se le acusaba de vender falsos títulos nobiliarios". Si us ve de gust una informació més detallada cliqueu aquest enllaç L'estrafalària història de la princesa de Moctezuma

Ermita del Roser  cliqueu