S’han trobat algunes referències que daten l’ermita del Bon Viatge en el segle XI. Sembla que l’ermita del Bon Viatge podia haver estat un dels altars que pertanyien a l’església primitiva de Sant Joan Baptista i que, anys més tard, es va reubicar en un edifici independent. D’aquesta manera es va formar l’ermita del Bon Viatge, l’origen de la qual es relaciona amb la formació d’un presbiterat a l’altar de Santa Maria per decisió de Ferrer de Torrelles l’any 1250. Al principi, l’ermita estava dedicada a Santa Maria; l’any 1262 s’hi venerava la Mare de Déu dl Bon Viatge.
L’ermita estava construïda vora un antic camí ral. Els viatgers s’aturaven a l’indret per demanar a la Verge tenir un bon viatge, fet que va provocar que, anys més tard, l’ermita es conegués amb el nom d’ermita del Bon Viatge. La capella oferia pregària i repòs. Aprofitant el trànsit de viatgers, entre el torrent d’en Negre i el carrer de Bon Viatge s’obrí un hostal on s’oferia refrigeri als viatgers i on es canviaven les cavalleries de les diligències que es dirigien a la Cort que hi havia a la capital.
L’ermita del Bon Viatge presenta un gran desnivell respecte el sòl actual. L’accés a l’ermita es fa mitjançant la baixada d’uns graons, igual que passava en les cases adossades a la mateixa ermita. El motiu del desnivell de l’edifici es troba en les successives riuades i inundacions que han afectat la vila -com la de 1617-, que van fer que el sòl del voltat de l’ermita s’anés alçant i aquesta quedés cada cop més enfonsada.
L’any 1714, amb la guerra de Successió, l’antiga ermita romànica de la Mare de Déu va ser cremada. Poc després es va reconstruir la capella i se’n va modificar l’estructura inicial. Els elements que es van conservar d’aquell estil romànica de transició van ser dues arcades de mig punt, lleugerament apuntades, quatre contraforts, una rosassa i l’arcada de l’entrada.
El 1833, l’estat de l’ermita era precari. Estava en ruïnes i no s’hi podia oficiar missa. El 1851 es va procedir a restaurar-la i l’any 1854 es tornà a elevar el sol de la capella. Les utilitats de l’ermita han estat diverses en el temps. En les revoltes de la primera meitat del segle XIX es va arribar a utilitzar com a magatzem i com a presó. Al començament s’hi celebrava missa cada dissabte; posteriorment va passar a fer-se els diumenges i festius, un cop acabada la missa de l’església de Sant Joan Baptista. A part de les funcions pròpies del culte cristià l’ermita també es va fer servir com a jutjat.
Es creu que les restes conservades d’una talla de fusta policromada amb evidents rastres d’haver estat malmesa per un incendi pertanyen a les de la Mare de Déu de l’ermita del Bon Viatge del segle XI o XIII. Altres creuen que aquesta es va perdre durant la crema de 1714. L’actual imatge de la Mare de Déu del Bon Viatge és del segle XVIII d’estil barroc i es va conservar durant la Guerra Civil gràcies al fet que un veí de la població la va amagar. Durant el conflicte bèl-lic, l’ermita del Bon Viatge fou utilitzada com a magatzem i el seu posterior abandonament.
Durant uns anys per les festes de Nadal es va utilitzar com a exposició de pessebres.
L'any 2010 es va restaurar i així és tal com la podem veure-actualment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada