dissabte, 26 de gener del 2019

La Tossa de Montbui (Santa Margarida de Montbui)

La Tossa de Montbui és una muntanya de 620 metres que es troba al municipi de Santa Margarida de Montbui, a la comarca de l'Anoia. Es pot accedir per carretera a la part alta de la muntanya, on es troba l'ermita de Santa Maria de la Tossa de Montbui i el Castell de Montbui. A més de gaudir d'una bonica panoràmica de la Conca d'Òdena des del mirador.


La torre de defensa
Torre de vigilància, erigida l'any 987  en temps de repoblació d'aquesta muntanya. És de base rectangular i angles arrodonits. Mostra unas parets d'uns 12 metres de llargària, per 7 d'amplada i 2 de gruix. A la part alta del mur es poden observar una sèris de pedras col-locades de forma regular en Opus spicatum "aresta de peix".
Actualment a l'interior es pot visitar la colec-ció d'eines del camp a la Sala Pau Llacuna.



Ermita de Santa Maria de la Tossa de Montbui
Fou consagrada l'any 1032 per l'abat Oliva. Està orientada cap a la sortida del sol. Exteriorment té forma rectangular amb coberta a dues vessants, a base de lloses. El portal, que es troba encarat cap a migdia, és d'arc rodó, construït amb grosses dovelles. L'arc del portal es recolza damunt d'unes cornises ornades amb temes geomètrics força erosionades pel temps. Corona el mur de ponent un campanar d'espadanya de doble arcada de construcció més tardana. Al cantó de llevant sobresurten els tres absis adornats amb arcuacions llombardes entre lesenes. L'interior correspon al tipus basilical de tres naus, dividides per columnes de tres pedres cilíndriques. Es conserva la pica baptismal tallada en pedra. Les finestres són de doble esqueixada complementades amb una creu al mur de ponent. S'hi venera la Mare de Déu de Gràcia.




















El mirador
Caminant un parell de minuts s'arriba al mirador, des d'on es pot divisar una bonica panoràmica de la Conca d'Òdena, amb els pobles que le configuren: Òdena, Vilanova del Camí, Sta. Margarida de Montbui i Igualada, la capital.
Al peu de la muntanya es distingeixen els camps de conreu de cereals, ametllers i oliveres, que amb el pas de les estacions donen una rica varietat cromàtica al paisatge. Al fons, i si el dia és clar, es poden divisar les serralades pirinenques del Cadí, Port del Compte, Pedraforca... I més a prop, presidint el paisatge, Montserrat.





1 comentari: